De res va servir la pressió de la premsa espanyola. De res van servis els cagòmetres i totes les èpiques blanques. Ni el primer gol que avançava els blancs, ni tan sols el 2-3. Quin fubol, quina joia, brillant, únic, sensacional, perfecte. Un bany. Un "chorreo". Amb gols d'Henry (2), Messi (2), Puyol i Piqué.
La crònica deia això:
Històric. Golejada. Humiliació. S'ha acabat. La premsa catalana i la premsa espanyola s'han posat d'acord. No hi ha exuses, no hi ha peròs, tothom es rendeix a l'evidència. El Barça de Guardiola, després del 2-6 al Bernabeu, es col·loca a 7 punts per sobre del segon i amb el campionat molt a prop, però sobretot es col·loca al capdamunt de la classificació dels rècords, de l'espectacle, del bon futbol. Ja ha fet 100 gols a la lliga BBVA i s'exhibeix a tots els camps. Ha destrossat el seu màxim rival i encara aspira a tot, ara amb molta més tranquil·litat que mai. Com diu l'entrenador català, és "un dels dies més feliços de la meva vida".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada